Un altre mantra que sovint es repeteix sobre l'aviació: la seva gran aportació de CO2 a l'atmosfera. Al respecte, un gràfic que descriu quins són els sectors més emissors. L'aviació suposa el 2,4% de les emissions totals; molt per sota del que emet el transport per carretera.
Avui m’han descartat en una oferta de feina per estar sobrequalificat. No és la primera vegada i és força frustrant. Aquesta setmana es compleixen tres mesos a l’atur i la lluita continua. No defalliré.
No a l’Hermitage, no a la Formula 1, no al MWC, no a l’ampliació de l’aeroport....En què transformarem aquesta ciutat?? El Ayuntamiento de Barcelona tumba el proyecto del Museo Hermitage
El proper dilluns, després de molt treball i esforç, veurà la llum el vol Barcelona-Ciutat de Mèxic d’Emirates. Aquest vol és un clar exemple de com El Prat pot esdevenir un aeroport de connexió entre Àsia i América. Aconseguir-ho és possible. Cal perseverar.
Catalunya és un país sense cultura aeronàutica i aeroportuària. Només així s'entén que una majoria de catalans rebutgi l'ampliació de l'aeroport del Prat, amb tots els beneficis, econòmics i socials, que comportaria. Més necessària que mai, molta pedagogia al respecte.
Espanya acaba el 2021 sent el segon país del Món, tan sols darrere la Xina, amb més Km d’alta velocitat. Contrasta amb l’abandonament dels serveis de rodalies i la manca d’inversió. Quines són les prioritats?
Cada cop és més evident. L’actual Govern català no aposta per l’aeroport del prat. No només es tracta de l’ampliació, tampoc s’aposta per un aeroport connectat globalment. Senzillament fem passos enrere i desfem tot allò que s’ha aconseguit fins ara. Lamentable.
La construcció d'una quarta pista al mar ja fou presa en consideració a principis dels 2000, i fou descartada pel seu elevat cost mediambiental i econòmic. Recuperar aquesta proposta és anacrònic i estèril. Avancem.
Aquesta és la terminal satèl.lit que l'aeroport del Prat no tindrà, almenys en els propers anys. Hem escollit ser un aeroport de segona, renunciant al somni de bastir un pont entre Àsia i Amèrica, quan era perfectament possible. El temps passa i les oportunitats també.
A aquestes alçades de la pel.lícula, és del tot incomprensible que BCN no disposi d’un vol directe amb Tòquio, la destinació no coberta amb més demanda a nivell global: més de 190.000 passatgers indirectes entre ambdues ciutats.
Una curiosa manera de prendre consciència de les grans dimensions de la terminal 1 de l’aeroport del Prat: superposant-la sobre l’eixample barcelonina, les illes de Cerdà, de 113m de llarg cadascuna, semblen minúscules al costat de la terminal.
La creació d’una autoritat aeroportuària catalana, amb participació de totes les institucions del territori, esdevé el primer pas de la necessària descentralització dels aeroports del nostre país. Només amb una gestió individual creixeran adequadament.
És preocupant constatar com l’alta velocitat arribarà a l’aeroport de Madrid-Barajas i aquí, a l’aeroport del Prat, ni tan sols se l’espera. La multimodalitat avió-ferrocarril és la gran assignatura pendent al nostre aeroport. Ja podem anar fent trens llançadores…
És una anàlisi simplista afirmar que l’ampliació de l’aeroport “portarà” més turistes a BCN. El que pretén l’ampliació és fer possible connectar-nos amb destinacions com Tòquio, Shanghai, Nova Delhi o Bangkok sense escales. La nostra economia i les nostres empreses ho necessiten.
El Corredor Mediterrani és molt més que una línia ferroviària d’alta capacitat; és un corredor territorial de prosperitat econòmica i social. Pretendre comparar-lo amb l’aeroport del Prat, com fan alguns polítics, no té cap mena de sentit i no aporta rés. Frivolitats les justes.
A partir d’ara, serà habitual que les aerolínies internacionals, aquelles que operen rutes intercontinentals, es neguin a venir a Barcelona. Sense un aeroport en condicions, amb una terminal satèl.lit especialitzada en el trànsit de llarg radi, no construirem un aeroport global.
Si es confirma el vol a Tòquio d’ANA, ja tindrem connexions directes amb Beijing, Shanghai, Seül, Singapur i Hong Kong. Propers objectius: Nova Delhi, Bangkok i Manila.
La realitat és la que és: 1 d’agost de 2020, 41% del tràfic del primer d’agost del 2019. Hi ha qui veu el got mig buit; jo el veig una mica més ple que fa un mes. Treballar per la recuperació és la clau, la resta ja arribarà.
Recuperar la connectivitat intercontinental del Prat ha d’ésser una prioritat inajornable. Cal esmerçar-hi temps i recursos, i això passa per l’assoliment d’un gran pacte entre les institucions catalanes. Cal fer possible la creació d’una Autoritat Aeroportuària Catalana.
Recordo quan volar sense escales de BCN a Los Angeles, Chicago, Beijing, Shanghai o Seül semblava impossible. Els nous impossibles d’avui són Tòquio, New Delhi, Bangkok, Taipei o fins i tot Austràlia. No ens podem permetre defallir.
El Govern català fa curt demanant el traspàs de l'aeroport del Prat. Cal anar molt més enllà: la gestió de l'espai aeri, la negociació dels acords bilaterals, l'assignació d'slots, el garantiment de la seguretat...Cal una visió de conjunt que, ara per ara, no existeix.
L’aeroport del Prat està en condicions d’esdevenir pont entre Àsia i Amèrica. La demanda hi és. Malauradament, però, els Acords Bilaterals encara ho impedeixen. Cal liberalitzar la Cinquena Llibertat de l’aire.
És incomprensible que al 2021 encara haguem de reclamar a l’Estat espanyol que liberalitzi els acords bilaterals de transport aeri que manté amb un centenar de països del món. D’aquesta liberalització en depén el salt global que es mereix l’aeroport del Prat.
L'aeroport del Prat ha tornat a batre el seu propi rècord i ha tancat l'any 2019 amb gairebé 52,7M de passatgers, un 5% més respecte de la xifra total de passatgers del 2018.
Recordo tots els cops que m’he assegut a una taula a negociar la creació d’un vol directe BCN-Tòquio. Han estat molts, i sense èxit pel moment, però estic convençut que un dia ho aconseguirem. I ho afirmo ara, en aquests moments especialment difícils que ens toca viure.
L’aeroport del Prat ha tancat el 2023 amb gairebé 50M de passatgers, un 20% més respecte del 2022. De seguir aquesta tendència, aquest any arribarem al límit de la capacitat de la infraestructura (55M). Però aquí no passa rés, anem dilatant la seva ampliació. Passivitat total!
La quarentena obligatòria de 14 dies als viatgers estrangers que arribin a Espanya és un mísil a la línia de flotació de les companyies aèries i el sector turístic, ja prou tocats. Cal trobar una altra solució, aquesta és totalment desproporcionada.
La construcció d’una quarta pista al Prat guanyant terreny al mar genera un encès debat. Benvingut sigui. Una reflexió, però, al respecte: des de la seva creació, el port de Barcelona sempre ha crescut guanyant terreny al mar i, per cert, ningú ho ha posat mai en dubte.
L’aeroport del Prat tancarà el 2023 amb gairebé 50 milions de passatgers. El 2024, probablement esgotarem la capacitat de la instal.lació (55 milions de pax anuals), però de l’ampliació encara no se’n sap rés. Em demano quant de temps més haurem d’esperar. Ens hi juguem molt!
Com imagino l’aeroport del Prat d’aquí a 15 anys? Ben fàcil: connectat amb els 5 continents, actuant de pont entre Àsia i Amèrica, amb la terminal satèl.lit a ple rendiment i amb la quarta pista convertida en realitat.
Els darrers mesos s'ha generat una corrent d'opinió en contra del Prat. Doncs jo em posiciono rotundament a favor de l'aeroport, a favor de convertir-lo en un hub, a favor de crear activitats econòmiques de valor fegit i a favor d'impulsar la generació de nova ocupació.
Alguns veuen en el nou vol Dubai-BCN-Ciutat de Mèxic d’Emirates l’excepció que confirma la regla. Rés més lluny de la veritat: aquest vol hauria de suposar la normalitat absoluta en un aeroport que aspira a convertir-se en nexe d’unió entre Àsia i Amèrica.
#CinquenaLlibertat
Ho he dit diversos cops i no m’importa repetir-ho. Postergar la construcció de la terminal satèl.lit del Prat és un error estratègic greu. Si esperem a la recuperació del trànsit a l’aeroport, farem tard. No val a badar.
El divendres un amic em negava la major: per què necessitem connectar-nos globalment? I continuava: no ens cal ampliar l’aeroport. No entenia, però, que un aeroport global és una ciutat global i un país global. Més oportunitats per a les nostres empreses i la nostra gent.
El què esdevé més perturbador del debat al voltant de l’ampliació de l’aeroport és que hi ha qui, fins i tot, renuncia a que El Prat pugui convertir-se en un aeroport connectat globalment. I això va molt més enllà d’allargar, o no, la tercera pista. Ens hi va el futur del país.
Hi ha un abans i un després del nou vol d'Emirates a Mèxic DF: la construcció del pont Àsia - Amèrica a través de BCN ha començat. D'altra banda, l'obtenció de Cinquenes Llibertats ha deixat d'ésser un tabú. Emirates ha establert el precedent.
Molt mala notícia la cancel.lació de la inversió de l’Estat a l’aeroport del Prat. La construcció de la terminal satèl.lit és inajornable però el Govern espanyol ho fia tot a l’allargament de la tercera pista. Un pas enrere molt important en les aspiracions de l’aeroport.
Poc a poc l’aeroport del Prat va recuperant el pols. La setmana vinent, la companyia Emirates incrementarà la seva operació a Barcelona, passant de 3 a 4 vols setmanals, amb el seu hub de Dubai. Seguim.
A Itàlia, Roma i Milà; a Alemanya, Frankfurt i Munic. Ambdós països han apostat per un sistema aeroportuari de doble hub. A Espanya, malgrat tot i tothom, se segueix apostant pel model de hub únic a Madrid. I ara, amb l’ampliació del Prat aturada, encara més. Nadem contracorrent.
Si l’aeroport del Prat vol esdevenir un aeroport global, és a dir, continuar sumant vols de llarg radi, la terminal satèl.lit és necessària. És un fet: cal una terminal especialitzada en el trànsit intercontinental. El que no cal, en tot cas, és l’allargament de la tercera pista.
És un error recurrent pensar que El Prat està només al servei del turisme que arriba a BCN. La seva utilitat va molt més enllà: connecta la ciutat amb el món, participa de la internacionalització de la nostra economia i fa possible que les nostres empreses siguin més globals.
L’aeroport del Prat és un aeroport estressat, arribant al límit de la seva capacitat, però la solució no passa en cap cas per incrementar les tarifes per foragitar les companyies. El que cal és augmentar la capacitat de la infraestructura, tant del costat terra com aire.
El gran problema de creixement de les operacions a l'aeroport del Prat és acústic, de petjada acústica, sobre el seu entorn. Això afecta els vols intercontinentals, que operen amb aeronaus més grans i pesades. Obro fil.
L'ampliació del Prat és essencial. No se'n pot fer una batalla política ni transformar-la en una excusa per al postureig mediambientalista sense fonaments ni raons de pes. Cal endreçar les coses i endegar de nou, de forma serena i raonada, el debat.
El 2020 serà un mal any per a l’aeroport del Prat. Però les coses canviaran i l’aeroport tornarà a ser el hub entre Àsia i Amèrica que tant desitgem. El nostre full de ruta ha d’ésser aquest mapa i una incansable voluntat de millora.
Que el Govern català reclami més vols intercontinentals a l’aeroport del Prat i, al mateix temps, s’oposi amb fermesa a la seva ampliació és tot un oxímoron. També vol dir que no coneix amb detall com funciona l’aeroport i les seves necessitats. No és pot ser més contradictori!
Hi ha un tendència, errònia, a pensar que l'aeroport del Prat només està al servei del turisme. Fals. L'aeroport és fonamental, entre d'altres coses, per a la internacionalització de la nostra economia i de les nostres empreses: aquestes també necessiten sortir a l'exterior.
La terminal satèl.lit del Prat ja és una necessitat en l’actualitat. Per tipologia de les rutes i dels passatgers, cal disposar d’una terminal especialitzada en el trànsit intercontinental. Recordem que aquest hivern BCN disposarà de 20 rutes de llarg radi.
Cal esgotar totes les vies de negociació possibles. Ni el Govern espanyol ni el de Catalunya es poden permetre la frivolitat d'aturar el creixement intercontinental de l'aeroport del Prat, cridat a esdevenir l'aeroport de referència de la Mediterrània Occidental.
L’aeroport de Madrid és la principal porta d’entrada a Espanya dels passatgers intercontinentals. FALS: Barcelona lidera el tràfic intercontinental (directe i indirecte, 2015) amb Àsia-Pacífic, Middle East i Àfrica.
La companyia sud-coreana Asiana Airlines tornarà a operar el vol directe BCN-Seül a partir del 23 de juliol d'enguany. Poc a poc es recuperen les rutes directes amb el continent asiàtic. Assignatures pendents: els vols a Beijing i Shanghai i encetar un vol directe a Tòquio.
L’ampliació de l’aeroport del Prat no és un projecte de ciutat, és un projecte de país. Per aquesta raó sorprèn, i molt, la passivitat del
@govern
de Catalunya amb relació a aquesta qüestió. Em demano: es pot tenir un perfil més baix?
No som ni un, ni dos les persones que hem dit públicament que hi ha alternatives a la destrucció de la Ricarda, però AENA no ens ha escoltat. S’ha esvaït el consens necessari per a l’ampliació de l’aeroport i, un cop més, el territori queda al marge de les grans decisions.
Els darrers mesos sembla que s'esdevingui, poc a poc però amb pas ferm, una Catalunya del NO a tot: NO a l'ampliació de l'aeroport, NO als JJOO d'hivern, NO a l'Hermitage...Tinc la sensació que estem involucionant.
Barcelona és el primer aeroport europeu en rutes de curt radi. Rellevant, sense cap mena de dubte, però vital per nodrir el vols intercontinentals actuals i els que vindran en el futur.
Abans de la Covid-19, Barcelona era el quart port del Món en trànsit de creuers, dels quals una gran part amb passatgers que aterraven a l’aeroport del Prat procedents dels USA o d’altres destinacions intercontinentals. Tot és una cadena...que cal recuperar!!
No podem defallir. L’aeroport del Prat ha d’aspirar a tot, fins i tot a esdevenir l’aeroport de connexió entre els continents asiàtic i americà. Cal treballar per convertir El Prat en un aeroport global.
El mantra segons el qual Madrid-Barajas és la porta d’entrada de l’Amèrica Llatina a Espanya podria ser un mite. Fixem-nos en la demanda no servida de Barcelona amb països com Brasil, Argentina o Mèxic: més de 500.000 passatgers indirectes el 2019.
Avui s’ha conegut l’adjudicació del disseny de la terminal satèl.lit del Prat. Al respecte, em preocupa enormement la rebaixa del 45% sobre l’import de licitació en una terminal que serà clau per seguir creixent en vols intercontinentals.
Avui hem recuperat el vol d'Asiana Airlines a Seül, Corea del Sud. Aquest és un pas més en el camí cap a la normalització intercontinental del Prat. Però encara hi ha molta feina per fer i no val a badar: l'aeroport serà global o no serà. Seguim!
L'aeroport del Prat té opcions reals d'esdevenir un aeroport global, connectat amb els 5 continents, a curt o mitjà termini. Aquestes opcions, que van més enllà de la millora de la infraestructura, depenen, però, dels acords bilaterals. Obro fil.
Amb gairebé 3,4M de passatgers al gener, l’aeroport del Prat comença amb força el 2020: un 3,7% més respecte del nombre de passatgers del gener de 2019. Seguim!
Em remeto als meus tweets dels darrers dies. En tots ells reivindicava la necessitat de construir la terminal satèl.lit, consagrada als vols intercontinentals, i posava molt en dubte la conveniència d’allargar 500m la tercera pista: segueixo pensant que hi ha altres alternatives.
Llegeixo que tan sols falten uns “serrells��� per a l’acord entre el PSOE i ERC. Espero que aquests “serrells” facin referència a la manca d’inversió de l’Estat a Catalunya i a un tema “menor” com és quin model portuari i aeroportuari volem per al nostre país.
Aspiro a una Catalunya amb un sistema aeroportuari en el qual els aeroports siguin gestionats de forma autònoma i independent. Qualsevol altra model, basat en una gestió en xarxa des d’aquí o més enllà, és aturar-se en el temps i negar l’evolució del sector.
Malgrat totes les dificultats patides, el nou vol d’Emirates Dubai-BCN-Ciutat de Mèxic constata les opcions reals del Prat d’esdevenir el punt de connexió entre Àsia i Amèrica. Seguim!
Ahir em varen fer arribar aquest pin. Més enllà del missatge, que no comparteixo en cap cas, és inadmissible que el partit del Govern giri l’esquena a la que probablement sigui la segona infraestructura més important del país, l’aeroport del Prat. Irresponsabilitat política greu.
Decisió presa. Endego un nou projecte personal i professional com a consultor aeroportuari i aeronàutic independent. És moment de fer front a nous reptes i de mirar endavant. De forces i d’il.lusió no me’n falten!
La terminal satèl.lit de l’aeroport del Prat és la millor eina per a seguir creixent intercontinentalment. La construcció d’un hub a Barcelona en depèn. Aturar la seva execució ara seria un greu error.
El 2024, l'aeroport del Prat disposarà d'una connexió directa amb Dallas, als Estats Units. L'aeroport americà és el principal hub d'American Airlines, amb la qual cosa El Prat restarà connectat a la xarxa internacional de la companyia americana. Poc a poc, esdevenim més globals!
L’afirmació que Madrid és el principal hub de l’estat espanyol amb el continent americà ja no se sosté. Barcelona ha demostrat que ja no és així: NY, LAX, San Francisco, Atlanta, Filadèlfia, Miami, Chicago, Charlotte, Buenos Aires, Sao Paulo, Lima, Santiago de Chile...seguim??
El vol directe a Tòquio continua pendent. La demanda hi és però les companyies japoneses no acaben de fer el pas. És el moment de
@FlyWithLEVEL
. La creació d’una oferta de vols cap el continent asiàtic reforçaria la companyia i la funció de hub de l’aeroport del Prat.
Aquest matí aterrava al Prat, procedent de Miami, el primer vol d’American Airlines en un any. La recuperació de les rutes intercontinentals serà lenta però cal lluitar-la. Seguim!
Ara que el vol directe a Ciutat de Mèxic ja és una realitat, i per partida doble, les següents destinacions a treballar hauran de ser Tòquio, Nova Delhi, Bangkok, Manila i alguna més del gegant xinès. Queda molta feina per fer!
Una de les possibles conseqüències de la no construcció de la terminal satèl.lit del Prat és la pèrdua definitiva de vols intercontinentals en favor d’aeroports amb millors condicions. La demanda hi era, però les companyies trien on volen i on no ho fan. Temps al temps. ⬇️⬇️
Amb l’atorgament dels drets de tràfic a Emirates per a la ruta Dubai-BCN-México DF, s’obre la porta a l’establiment d’una base de la companyia a El Prat. BCN serà un hub per la suma de hubs de diverses companyies (Vueling, Norwegian, Level...).
El Govern català recolza amb convicció la finalització del Corredor Mediterrani. En canvi, és incapaç de reconèixer la gran importància de l’aeroport del Prat per al país i nega la seva ampliació. Miopia volguda que ens costarà molt car a tots plegats.
Norwegian i Level ja han fet del Prat el seu hub per operar vols de llarg radi. El següent pas és persuadir més companyies d'instal·lar-se a l'aeroport i obrir-hi una base d'operacions. Cal anar a cercar les grans companyies internacionals. És factible.
A partir del mes de novembre d’enguany, la companyia LATAM Airlines recuperarà el vol sense escales entre Barcelona i Sao Paulo, al Brasil, tres cops per setmana. Un pas més cap a la normalització intercontinental del Prat. Seguim!
El juny de 2016, la companyia Singapore Airlines deixava d'operar el vol Singapur-BCN-Sao Paulo. La raó oficial fou la manca de rentabilitat del vol, però cal entendre bé que volia dir això. Ho explico en aquest fil.
Amb les rutes intercontinentals incorporades darrerament, amb l’Extrem Orient i Amèrica, Barcelona està en condicions d’exercir de pont entre Àsia i el nou món. Aquest és un dels objectius de futur de l’aeroport.
L’aeroport del Prat no ha renunciar a créixer en vols intercontinentals. L’objectiu és esdevenir un hub per fer possible la internacionalització de la nostra economia. Ja triguem massa a adonar-nos-en.
Amb la capacitat adequada, de terminals i de pistes, i una gestió plenament descentralitzada El Prat estaria en condicions de competir amb els grans aeroports europeus. A l’Estat espanyol aquest ja no és un privilegi exclusiu de Madrid-Barajas.
La terminal satèl.lit del Prat no pot esperar, la ciutat aeroportuària és un gran repte de futur. Dues assignatures pendents d’una infraestructura que ha de diversificar la seva activitat. Cal seguir l’estela dels grans aeroports del món.
La T-1 d’El Prat és una gran terminal, però no fou dissenyada per acollir vols de llarg radi i avions grans. La futura terminal satèl.lit haurà de compensar-ho: cal que sigui la terminal intercontinental que requereix l’aeroport de Barcelona.
Entrem en matèria. Si jo estigués negociant la investidura del president del Govern, posaria sobre la taula la negociació conjunta dels acords bilaterals de transport aeri que afecten els aeroports catalans, en especial l’aeroport del Prat.
A tots aquells que demonitzen l’aviació i l’aeroport del Prat els hi voldria recordar que aquesta infraestructura, cabdal per a la internacionalització de la nostra economia, representa més del 8% del PIB de la ciutat de Barcelona i al voltant del 6% del PIB català. Pensem-hi.
L’aeroport del Prat està creixent a un ritme del 5,2% aquest any. De seguir així, acabarem el 2019 amb 52,7M de passatgers, a tocar dels 53M. La capacitat màxima de l’aeroport són 55M i la nova terminal està prevista pel 2026, d’aquí a 7 anys.
Aquests dies un Boeing 747 de la companyia australiana Qantas és de gira mundial i una de les parades és Barcelona. Serà a l’aeroport del Prat fins el dia 11. Potser anticipa un futur vol directe BCN - Austràlia? La demanda hi és.
Cal que es constitueixi un òrgan rector de l'aeroport del Prat, integrat per totes les institucions, capaç de vetllar pel correcte funcionament de l'aeroport i gestionar moments difícils o de crisi. El que ha succeït aquests dies n'és un exemple.
L’aeroport del Prat té un gran potencial intercontinental: l’any 2019, 5 milions de passatgers volaren indirectament entre BCN i les principals regions del planeta, és a dir, passant per un o més aeroports de connexió. L’objectiu ha d’ésser transformar-los en directes. Obro fil.
M’atreveixo a dir que el 2024 El Prat haurà arribat de nou al límit de la seva capacitat (55M de passatgers). L’ampliació, amb o sense allargament de la tercera pista, romandrà, però, congelada en el temps. Llavors ens queixarem de la devallada de la qualitat del servei…!
Sóc l’únic mortal d’aquest país al qual li preocupa la passivitat del Govern de Catalunya en matèria aeroportuària i, en concret, amb relació a l’aeroport del Prat? Alguna cosa haurem de fer davant d’un silenci tan clamorós: proposo abordar-ho en comissió parlamentària.
L'any 2008 El Prat va arribar als 30M de passatgers. Madrid als 50M. Deu anys després, El Prat superarà els 50M i Madrid, amb sort, assolirà els 57M. La distància s'ha reduït en 13M de passatgers en tan sols 10 anys. Seguim.
A curt termini, la qüestió cabdal per a l’aeroport del Prat és connectar-se amb les principals regions del planeta sense escales. En dues paraules: ser un aeroport global. Esdevenir un hub és un objectiu posterior.
L'aeroport del Prat necessita recuperar les rutes d'Air China i Cathay Pacific a Beijing, Shanghai i Hong Kong. Històricament BCN ha estat la porta d'entrada a l'Estat dels passatgers amb origen a l'Extrem Orient. No podem perdre aquesta condició!
El Govern de Catalunya ha aprovat la seva proposta per a la “modernització” de l’aeroport del Prat. Ho fa sense escoltar el sector, els experts i tirant pel dret. No es pot fer pitjor. Aquest és el futur que volem per al nostre aeroport? Mal comencem!