La vida no em deixa mandrejar. 🐑 roja. D'extrems. De volls i vi. De bon jalar. Descontrol controlat. Equilibri caòtic. Punk farcida de mel. 3
#PremisTuitort
🍉
Avui fa 10 anys que vaig agafar les nenes, unes quantes coses i la furgo i vaig dir "ja n'hi ha prou, marxo de casa i les nenes me les quedo jo o et busco la ruina"
Avui fa 6 anys q el
#putocancer
es va endur una de les meves millors amigues.
En els seus últims dia va dir q desitjava menjar una bona ensaïmada encara q feia temps q els sentits l'havien abandonat.
La va tenir, de Menorca, per tant, avui és el dia internacional de l'ensaïmada
5 embarassos. 2 a terme.
Passa. Continuarà passant.
Existeix. Continuarà existint.
S'ha de dir. Si es vol.
S'ha d'explicar. Si es vol.
Sense vergonya. Sense por. Amb molta pena, això sí.
Dia internacional del dol perinatal
Avui es el dia internacional del dol perinatal. Cal visibilitzar perque importa. Perque sembla que la societat no autoritza/enten aquest dol i aixo ha de canviar.
Abraçades. 💜
@mhisern
Claro porque, además, todas las niñas estan tan delgadas. Busca una talla 12 en sitios así (q es la edad de mi hija q no tiene esta constitución) y trabaja su frustración y mi mala leche. Le cabría a una de 6. Hola "prevención de un trastorno alimentício", hola "baja autoestima"
@PeterTheTool
"El violador eres tú "
y gente como tú.
Los perros están más educados que tú.
Yo, como mujer, no voy violando a hombres por la calle vayan como vayan.
Yo, como mujer, me visto cómo me de la gana.
"El violador eres tú"
Avui fa 7 anys q vaig agafar les nenes, 4 coses mal comptades, la furgo i abans de donar el "portazo de rigor" i enviar la por momentàniament a la merda vaig dir: "aquí et quedes cabronàs. Les nenes me les quedo jo i a la propera te busco la ruina" 👇
Mail rebut de l'escola de la minipunky. S'AGRAEIX
“Potser us ha donat per crear un horari estricte per als deures o simplement us esteu atabalant amb les tasques. Teníeu l'esperança de fer tota la feina de l'escola a part d'un munt d'activitats, manualitats i experiments.
En 30 minuts ja m'han dit "estupenda" uns 14 cops i són les 7h.
Sabeu que quan es diu "estupenda" es sobreentèn que després ve "per l'edat que tens"?
Doncs això... 5a planta
Que me quiten lo bailao, lo vivío, lo bebío, lo comío, lo follao, lo reído, lo llorao,...
Pa'lante. Ea
Poso en el vostre coneixement q el proper dimarts 13 (mola eh?) aquesta petita gateta de 3 mesos serà la nova membre de la meva família de donasses.
La teen miss simpatia li ha posat de nom FRIDA (per la Kahlo...Mola també, eh?)
La nostra 1a gateta. Tinc tanta por com il·lusió
Avui m'han fet aquesta foto mentre em posava bé la calceta del bikini.
Com diuen els meus xavals i xavales: "in love" amb la meva esquena.
I la penjo perquè sí. Ea.
No és cosa d'un dia, d'una setmana, ni tan sols d'un any. Són un cúmul de putes gotes malaies que van fent el seu camí i que van separant-te del teu entorn, et fan petita i et redueixen a un tros de carn sense esma, ni criteri, ni esperit...
Ara és la bèstia la que comença a tenir por, perquè ja tinc esma, ja tinc criteri, ja tinc esperit i una mala hòstia recuperada que fa que usi, des de la intel·ligència i la ment freda totes les eines que té al seu abast...
Avui m'exposo perquè sí, perquè vull, com deia el gran Ovidi
Sense filtres gairebé
Pocs límits personals menys els q he après a posar per supervivència
Amb caràcter, però somriure de maldita roedora de sèrie
Escalforeta màxima ja només a qui s'ho mereix
49, titis. Que fort!
A l'estació del tren "algú" em planta aquesta flor a la cara.
El reconec. Va amb un ram per la seva xicota. Ha tret aquesta rosa del ram.
"Què fas regalant-me-la?"
"Perquè ets de les poques persones amables i divertides que em tracta bé"
És el cambrer d'un bar on vermutejo.
A sobre, haver de sentir que no fas bé, que no deu ser tan greu... És que no tenien ni puta idea, perquè t'ho quedes endins. Perquè no tens esma, no tens criteri, no tens esperit ni d'identificar-ho i, quan ho fas, et pot la vergonya i la inseguretat... I la por, la maleïda por.
La guerra no ha acabat, la lluita tampoc. Ara tot està més tranquil, però és aquella calma tensa esperant el següent pas de la bèstia.
Aquí l'espero. Perquè em trobarà.
Avui no tinc el cony per a fanalets. 4 anys q un puto càncer matà i envià un dels meus bastonets vitals i una de les amigues de l'ànima al purgatori, on la deu estar liant entre birres i música.
La vida és una merda però ens reunirem per a cantar. Per ella, per totes.
#fuckcancer
Aprofitem l'avinentesa que vaig amb uns quants quintos a sobre, unes quantes copes de vi, un arròs espectacular, musclus nivell Déu, un cigaló de Torres (caguntot quin fàstic) i 2 xarrups de ratafia i penjo això dient "que la vida és dura de collons amb moments meravellosos". Ea
Y la culpa no era mía
(tenía 9 anys)
Ni sé dónde estaba
(als seients del bus escolar)
Ni cómo vestía
(faldilla escocesa i mitjons fins al genoll)
Un paio de 8è que m'esperava cada dia fins que els conductor es va adonar i em va fer seure sempre davant de tot.
La locomotora d'aquesta dona que fa el pas i lluita per avançar són els riures i somriures de les teves filles per molta carrega que duguin els vagons i trobis sotracs a la mínima.
- "Mama, ens disfressem juntes?"
- Clar
- "Mama, fem un tik tok juntes?"
- Clar
Aprofiteu per a fer el gili amb la vostra prole, mai saps quan deixaran de voler-ho fer més.
Qui li digui que ho he penjat, li trec els ulls.
Ah, si trobeu la meva dignitat, retorneu-me-la, sispli.
No va acabar aquí. La merda s'allarga en el temps. La persecució no s'atura. És terroríficament dur. La recuperació la veus lluny, però no pots aturar-te a dir que no pots amb tot.
Però la bèstia continua allà. I ja no va a per tu, ara va a per elles. I torna a ser subtil i no és cosa d'un dia, d'una setmana o un any... Milers de gotes malaies en la majoria dels casos, cops de roc en altres...
21 anys de dur al món una petita esquimal.
Sí, la foto és d'una setmana després.
Sí, tinc una filla de 21, germana de la minipunky.
I sí, encara em cou no haver-la sabut protegir de les merdes de la vida.
Vaig fer el q vaig poder en el seu moment.
Ara ho faig com una lloba
En unes hores farà 18 anys q vaig parir una "esquimal d cabells d punxa i ulls rasgats" .
Una nena q no sempre ha estat rància, freda, dèspota i agressiva. Una nena q no es mereixia moltes coses de les q li han passat, però no tot ho justifica.
Avui fa 18 anys i no ho celebrarem
La Tina era, entre d'altres, les millors cames de dona que he vist sobre un escenari.
Fot-li ben fort allà on vagis i continua ensenyant les dones que és possible sortir-se'n de la merda.
ATENCIÓ! XORREO VERBAL PERSONAL:
Demà 45 anys, mitja part, i encara lluitant per defensar les meves filles i a mi mateixa d'un mal càsting q vaig fer fa 20 anys i d'una infantesa infeliç. Però estic tornant a ser jo: punkarra farcida de mel, riallera amb les dents mal posades 👇
"Mama, avui hem hagut de fer un poema de rima lliure i com jo he pensat en tu, he fet un sobre el feminisme. Vols escoltar-lo?
Milions de dones juntes en manifestació
Lluitant per elles i pel meu futur
Per la igualtat de veritat
Com un gran riu de peixets liles
T'agrada?"
No sabeu la sort q teniu si no patiu pel final de mes des del dia 9, si no patiu perquè la gran vol estudiar allò q fan a una privada i hauràs de suar sang i prescindir de més coses elles i tu. Sí, tinc bona xarxa i escalforeta, però no sabeu la sort q teniu. Insomni des de les 2
Enmig de gitanes de Sant Cugat, va la minipunky i es presenta amb això per a mi (li havia donat jo diners per a patates i un refresc).
"Simplement" ha dit "gràcies per tot mama".
I jo mortadamor
@peitx67
@cunahalicarnaso
Trabajo con adolescentes en otro contexto y nunca dejaré de defenderlos. Tienen mala fama, los medios los criminalizan, están etiquetados, dicen q son homogéneos como grupo... Son una maravilla, solo tienen q creérselo, solo tenemos q creérnoslo y darles herramientas. Felicidades
No ens renoven la caseta dels nostres somnis on tenim el nesprer, la figuera, olivera, el llimoner, el roser i la col·lecció de cactus. Ens portem les 3 darreres coses i per a intentar minimitzar pena i ràbia, hem preferit iniciar la mudança a la nostra manera: a lo punk i riures
Et poses a prendre el sol i intentar fer la migdiada i la minipunky et demana estrenar les seves noves pintures.
No he dormit gens, però les meves pulsacions han baixat un munt.
(que consti que em fa vergonyeta, però orgull de mare, tu)
Botiga tot pagant a caixa. Dos xavals enganxats a mi.
Jo (to cordial i bonrotllero): "Hauríeu d'intentar no apropar-vos tant a la gent. Hi ha espai".
Un d'ells rient: "Vaya gilipollez"
Jo: "Me suda el coño lo que pienses pero te me apartas, imbecil"
De cuqui a barriobajera.
Avui és un dia d'aquells q necessito pintar-me més q mai els morros d vermell.
Per recordar-me a mi mateixa q es pot continuar endavant, q costa sortir-se'n, però es pot, q sempre ho arrossegues, però es pot, q et creus incapaç d'ajudar altres dones, però es pot.
Donasses, ES POT
Ahir va ser el 1r dia després de 6 mesos de baixa. A twitter no es nota, de fet, va ser una eina molt important per a la "recuperació" des de l'anonimat, la no justificació constant del què em passava davant aquells q no ho entenien (fins i tot ma mare)
#HablemosDeSaludMental
👇
La minipunky (11 anys) m'acaba de dir (que no confesar) tan tranquil·la que és bisexual.
Tan malament no ho dec estar fent.
Olé por ella.
Olé per mi.
Ea.
Orgull matern mode on.
Va, avui m'exposo una micona, encara que sigui despentinada as usual.
No sé, és així com em presento a segons quines reunions "d'altes esferes".
Amants de la tassa, ja us he dit que ja està fora de catàleg i que no me la venc.
El vostre divendres bé?
@escurietsolana
Era normal, de veritat. Jo només puc dir que facin cas de la primera alerta. Jo vaig tenir moltes alertes i no me les vaig creure. NO EM VAIG CREURE. Ens hem de creure aquestes "petites" alertes i que no són fruit de cap imaginació nostra.
@Silbone_
Porque existe la creencia hegemónica cada vez menos seguida (y doy gracias) de que todo tiene que durar toda la vida y no tiene porqué ser así ni considerarse un fracaso.
Si us podeu quedar amb una cosa que sigui aquesta:
Quan acabi aquesta situació, la salut mental dels nostres fills serà més important q les seves capacitats acadèmiques i com s'han sentit durant aquest temps, es quedarà amb ells molt més temps q la memòria dels deures q van fer.
@desmodronica
Si no tens ni idea del que hem passat les meves filles i jo, calla la boca o bloca'm. No has entès res i no tinc perquè donar-te explicacions ni entrar en detalls, perquè acabaries demanant disculpes a moltes dones per aquest comentari desafortunat i ple de ràbia misògina.
Doncs res, que avui fa 22 anys que em vaig estrenar com a mare i estic amb l'horrible sensació que no he estat capaç de defensar-la quan ni com calia.
La sensació de que "prou bé se n'està sortint malgrat tot" no em consola.
I això em durarà sempre, fins que em mori.
Fi.
Vull tornar a agafar carretera i manta sense destinació fixa. Moure'ns x impulsos, fer migdiades aparcats a les vores d camins perduts, buscar allotjament a darrera hora o plantar d'amagat la tenda, dur el cotxe ple d teca i beure i q faci pudor a formatge x quan hi ha gana. Vull
No hi ha cap foto que li faci honor, però mireu que ha fet la minipunky (ella sola) per entretenir-se. Un quadre a la cara.
Sabeu quin és?
(detall galeta és molt ella)
Foto de la 1a nit al nou pis després de decidir marxar.
Només teníem un matalàs gran a terra que arribà abans i estàvem envoltades de caixes i habitacions buides a l'espera dels mobles nous.
Tot i això les vaig fer riure. Començava el llarg viatge de recuperació.
#DiaDeLaMare
Quan perds el costum d sortir i diumenge vas a un tast d vins (birres des de les 10h).
Bé, divendres telita i dissabte també (a qui vull enganyar)
No és apologia de l'alcoholisme. És el "diari d'una mare amb un 'jo individual' una mica abandonat".
(poc em penjo i és tajilla)
Sí, és el meu aniversari. Volia fer un xorreo verbal intens i íntim sobre el fet de ser una dona supervivent de 46 anys i bla bla bla, però prefereixo penjar, a les 12.56, coses que m'han passat avui, coses que em donen vidilla malgrat el confinament i teletreball i que ilustro👇
@SevillaMagz
@ristomejide
@LauraEscanes
És imbècil perquè el moment de canvi de bolquer pot ser divertit, emotiu, gratificant enriquidor i de creació de vincle i moments entranyables.
Aquest tiu és imbècil, reitero.
20 anys q aquesta petita esquimal em va fer mare.
Sento no haver-te protegit + de la merda de la vida.
No t'ho dic prou, però T'ESTIMO DE LA MANERA MÉS VISCERAL I ANIMAL Q ES POT ESTIMAR.
20/02/2002 a les 21.02 que eren les 20.02 solars. Ets important, només cal q t'ho creguis
Us presento a la poruga de la Frida. Ara està tranquil·leta a l'habitació soleta perquè té tendència a amagar-se en llocs una mica inaccesibles, però sembla de bona pasta perquè es deixa agafar sense refunfunyar
Fa 13 anys q vaig trencar aigües, però no va ser fins les 00.15 q no vaig parir a un dels nadons + lletjos q he vist mai ("tots els bebès són bonics, pocs guapos" q deia la iaia).
La lletjor li va durar poques hores i va omplir de dolça i alegra anarquia la meva vida.
#minipunky
Estar a un centre de salut i que se t'assegui una senyora a tocar literalment. M'aixeco.
"No cal que marxis, eh? "
"Prefereixo marxar jo que dir-li a vostè que és una irresponsable"
He trobat a faltar els aplaudiments.