Des de fa uns dies s'està parlant molt de Reconquista a Twitter, i alguns ens heu preguntat per què no diem res sent divulgadors de l'edat mitjana. Però és que ací no s'està parlant d'història, s'estan produint discussions ideològiques. Fem un fil explicant-ho, sense entrar-hi.
No estem gens acostumats a vore mapes així, que intenten representar la diversitat de llengües parlades i escrites a la Corona d'Aragó durant l'edat mitjana. Guillermo Tomás Faci ens en parlarà este dissabte 9 de setembre a les 19:00h en el monestir de Valldigna. Vos esperem!!
Peníscola als anys 30, on es veu molt bé l'aspecte medieval, o medievalitzant, que presentava encara la vila, amb l'imponent castell templer/montesià en el punt més alt i el carreram dins del promontori rocós dins la mar sobre el que s'assenta, separada de terra per l'istme.
El 2 de gener commemoren a Granada la conquesta dels Reis Catòlics (l'equivalent al 9 d'octubre valencià), i molts aprofiten per a reivindicar-ho com la culminació de la Reconquista. Ens servirà d'excusa per a explicar algunes coses que van quedar pendents al fil de l'altre dia🧵
Sabíeu que Benidorm, abans de ser model del turisme de masses a la Mediterrània, fou un xicotet poble de pescadors i de llauradors? En esta foto encara es pot vore un ramat herbejant a la muntanya, i els camps de cultiu que arribaven vora mar abans de ser coberts pels gratacels.
Xulilla, a la comarca de la Serrania valenciana, és una localitat molt bonica que es caracteritza pel seu imponent "castell" i les gorges del Túria que l'envolten. La mola del castell ha estat poblada des de la prehistòria, però el seu aspecte actual comença en època andalusina.
Continuem amb el 9 d'Octubre, i hui parlarem de “la mocaorà”. Un costum molt bonic originari del Cap i Casal, que per sort es va estenent a poc a poc per tot el país. Què és, i quins orígens té? Parlem-ne! El fil🧵és quasi igual que el de fa dos anys, però amb alguns matisos.😉
És 9 d'Octubre, i com cada any venim a recordar que hui no celebrem cap conquesta, ni encara menys la imposició d'una societat sobre una altra en una llunyana edat mitjana. Hui commemorem el naixement del poble valencià, i el 9 d'Octubre només és una data simbòlica com una altra.
Ja fa 533 anys que, tal dia com hui, eixia de la impremta de Nicolau Spindeler a València la primera edició de Tirant lo Blanch, el 20 de novembre de 1490. Només es conserven tres exemplars dels 750 que formaven aquella editio princeps, i açò és una reproducció facsímil de 1978👇
Dos fotos més, i de millor qualitat, que permeten apreciar la bellesa de la font mudèjar del pati d'una casa de la moreria de València que ha aparegut estos dies. Les ha penjades l'alcalde al seu TW. Cal donar l'enhorabona als arqueòlegs que hi treballen per la magnífica troballa
Tal dia com hui de fa 314 anys, en 1707, Felip V abolí els Furs aragonesos i valencians, establits estos darrers per Jaume I en 1238 i que havien donat lloc al sistema jurídic, institucional i governatiu del Regne de València. Fa 314 anys la història valenciana canvià radicalment
9 d'Octubre, el dia que commemorem el naixement del Regne de València i les seues institucions de govern, que amb el temps donaran lloc a la identitat col·lectiva valenciana. Però cal no oblidar que això es va produir sobre la massacre d'una altra societat i d'això parlarem hui🧵
Hui és el Dia del Llibre Valencià, perquè un 20 de novembre de 1490 va eixir de la impremta que tenia Nicolau Spindeler a València el primer exemplar imprés de Tirant lo Blanch, 25 anys després de la mort del seu autor, Joanot Martorell. Com cada any, ho recordem o ho celebrem.
Fa uns dies
@beittam
ens demanava si podíem fer un fil sobre l'origen de la mocadorada. És un tema recurrent quan s'acosta el 9 d'Octubre, tot i que no està gens clar, però si ens ho demanen no podem dir que no, així que allà va el fil de hui amb alguns aclariments...👇
#amanar
😜
Quan Jaume I va iniciar el setge de València en 1237, va començar a repartir terres entre els membres de la host, com a recompensa per haver acudit a la crida i participar en la conquesta de València. Així va començar el conegut Llibre del Repartiment. Hui el fil va sobre això!👇
Este és el rostre que tindria Pere I, rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104). Es va fer públic fa uns dies a través d'un programa de TV, i hui vos contem🧵la interessant història que hi ha darrere d'esta reconstrucció i d'altres, ja que està passant molt desapercebuda fora d'Aragó.
1) Hui és festa a bona part d’Europa, Dilluns de Pasqua, i, pandèmies a banda, és moment d’eixir a gaudir de la primavera, a jugar en colla, empinar el catxerulo i, per descomptat, a menjar-se la mona. Però quin és l'origen de la mona? És un costum només nostre? Obrim fil! 👇😉
En 1609 Magdalena Blasco, viuda pobra de Quatretonda, fou detinguda per la Inquisició de València. Segons declaraven unes veïnes, proclamava "que no havía Purgatorio ni Infierno, que todo estava en este mundo, en el qual los ricos tenían parayso y los pobres infierno" [...] 👇
Diumenge de Resurrecció, primer dia de Pasqua i de menjar-se la mona. Cada any torna la controvèrsia sobre l'origen de la mona i, si bé no es pot concloure res definitiu, hui volem acabar amb certs tòpics i per això pengem de nou el fil que tant d'èxit va tindre fa dos anys.👇
De fet, la Història no és l'estudi del passat, com molta gent creu pensant-se objectiva (la Historia és la que és, se sol dir, i no és cert). La Història és la interpretació des del present del que creiem que va passar. I si no s'entén això no es pot entendre res sobre el passat.
El 28 de febrer de 1369 Pere el Cerimoniós escrigué al batle de Calella demanant-li que alliberara per caritat uns pescadors que havia empresonat, ja que «havien venut un estorió que havien pres» i tot esturió pescat pertanyia al patrimoni reial. Per què això? Va fil! 👇
El 23 de desembre de 1348, vespra de la nit de Nadal, el rei Pere el Cerimoniós pronuncià al palau del Real la sentència contra els 18 principals líders de la rebel·lió de la Unió del Regne de València, amb penes de mort, en alguns casos de crueltat extrema. Ací el que sentencià:
Les Corts i Parlaments medievals contribuïren a modelar una cultura de la representació política a Europa basada en el pacte i la reciprocitat com a manera col·lectiva de resoldre conflictes de gran abast, però evidentment no eren democràcies parlamentàries com les d’ara .Fil! 👇
Ara que la Llonja de València torna a lluir esplendorosa després de la reforma de la plaça que ha eliminat els arbres que la tapaven, i que s'ha decidit reobrir-la perquè ja no fem cas a la Covid, és un bon moment per a recordar algunes coses sobre el seu interior. Micro-fil👇
Un mapa amb la datació de les principals cartes de poblament donades al llarg del territori del Regne de València durant el procés de colonització cristiana dels segles XIII i XIV.
De la història medieval de Peníscola tothom coneix el castell Templer i el Papa Luna (que només hi va viure un temps convidat), però la història de Peníscola és més llarga gràcies al tómbol rocós sobre el que s'assenta i al paisatge que l'envolta, del que parlarem en este fil. ⤵️
Continua la rehabilitació de la muralla andalusina de València, del segle XI, i l'excavació arqueològica als seus peus. Quan acabe i es facen públics els resultats hi haurà novetats molt interessants, que canviaran algunes de les coses que sabíem fins ara sobre la zona. 😍
Les muralles de València, construïdes al segle XIV, es van enderrocar des de 1865, i per això hi ha poques fotos en les que es veja com era de prop. Esta és una de les poques en les que es veu en primer pla, amb els seus merlets i tot.
Tal dia com hui fa 611 anys, el 28 de juny de 1412, Vicent Ferrer proclamava des de Casp que el nou rei d'Aragó era Ferran d'Antequera. S'iniciava la dinastia Trastàmara en la Corona, sota la qual el regne de València arribaria al seu màxim esplendor polític, econòmic i cultural.
La premsa ens informa que en un dels sondejos arqueològics que s'estan fent al carrer Sant Vicent de València han aparegut restes de la porta de la Boatella, que era l'entrada sud a Madinat Balansiya. Aprofitem per a contar-vos algunes cosetes en un fil🧵
Jaume I el Conqueridor (1208-1276) és un dels reis més representats en escultures al llarg de l'antiga Corona d'Aragó. Però tot té una història i tota història explica coses: vegem-ne un recorregut per la seua representació escultòrica, a vore què! Va fil!!👇
Açò és el que queda del castell d'Eramprunyà, a Gavà, en la comarca del Baix Llobregat. Al segle XIV n'era senyor Jaume March (1300-1375), avi del nostre il·lustre poeta Ausias March, i membre d'una família de cavallers que havia fet fortuna al servici del rei com a escrivans.
Mireu quina meravella d'ermita gòtica tenen a Pena-roja de Tastavins, en la comarca aragonesa i valencianoparlant del Matarranya, a tocar de la Tinença de Benifassà. És de mitjans del segle XIV, i l'edifici més antic del santuari de la Mare de Déu de la Font.
Ahir va eixir a la premsa la notícia de la troballa arqueològica d'una casa andalusina del segle XI al costat de la muralla de València, al Carme, amb un sòcol o fris de color roig d'almagre magníficament conservat. Ací teniu les fotos que ha penjat el propi alcalde a les xarxes.
Hui parlarem d'una part molt concreta del desaparegut palau reial de València: el costat oriental del Real Nou, format per la torre dels Àngels, la casa dels Marbres i la torre de la Cuba, que junt amb el Real Vell formaven una L sobre l'anomenat hort dels Tarongers. Va fil 👇
La pregunta és, per què ho desconeix encara la immensa majoria de la societat, que seguix pensant en termes decimonònics i nacional-catòlics? Per què els canals de divulgació i de difusió científica (i la Història és una ciència social) no funcionen amb algunes poques excepcions?
Paella de fetge de bou!! Sabeu què és? Una paella (o arròs sec, ves a saber!) feta amb tanda variada (fetge de bou, vedella, lleterola, coradeta...), cigrons i endívia, típica de l'Horta Nord. Ens la fotrem per vosaltres! Mel de romeeeeer!!
Açò és roba interior medieval. Es va trobar fa uns anys davall d'un sòl de fusta en el castell de Lemberg, a Àustria. Se'n va fer la prova del Carboni 14 i són originàries del segle XV, de manera que van revolucionar els coneixements que es tenien sobre roba interior medieval.
El castell de Xulilla (comarca de la Serrania valenciana) presenta unes defenses naturals tan espectaculars que només necessita una muralla pel vessant més dèbil i una porta per defensar l'entrada. Hi ha poblament romà, però el castell és d'origen andalusí i reformat pel feudals.
¿Sabíeu que quan es feien Corts Generals de la Corona d'Aragó a Montsó el protocol establia que el rei havia de fer el discurs inaugural en català/valencià, i la resposta dels súbdits havia de fer-la un noble en aragonés? De coses així ens parlarà hui G. Tomás Faci a Valldigna!
Ahir es va publicar esta notícia sobre l'excavació d'una necròpolis bizantina a Rojals, a la Vega Baja del Segura, amb diverses tombes col·lectives que pareixen demostrar l'arribada de la pesta justiniana a la costa de la península Ibèrica. Fem un minifil🧵
A llocs com
#morella
encara podeu trobar cases amb tècniques de construcció medievals
(Que aquestes cases siguen de l’edat mitjana ja són figues d’un altre paner) 👇
En la historiografia actual hi ha unanimitat sobre la inexistència del procés històric que tradicionalment s'ha anomenat Reconquesta. I també n'hi ha sobre el fet que el concepte és un constructe de la historiografia nacionalista espanyola dels segles XIX i XX.
Un menudet edifici ja desaparegut de la ciutat de València, i per això poc conegut, és el portalet de Benicalap. Hui vos en parlem en un mini fil🧵 i vos explicarem el poc que se'n sap a més del seu emplaçament. Pareu atenció!👇
A vore, sí, està en el lloc 10 en xifres reals, però, si corregim el rànquing atenent a l'esperança de vida que hi havia en cada època, Jaume I els guanya a quasi tots per golejada. Quedaria segon com a mínim!!! 😅
Hui és
#9dOctubre
i no pot faltar el fil del Grup Harca sobre el tema. Intentarem donar una visió actual d'esta festa històrica, i tractar algunes de les conseqüències que més es deixen de banda normalment: la situació en la que van quedar els musulmans amb la conquesta.
Continuem amb la setmana del 9 d'Octubre. Sabíeu que en la primavera de 1238 Jaume I se'n va anar de dinarot amb uns musulmans en plena guerra de conquesta? Per a nosaltres pot resultar molt estrany, però té la seua explicació. Vos ho contem hui breument en un fil. 👇
Monteriggioni és actualment un xicotet poble de la Toscana, molt conegut entre els turistes pel seu extraordinari estat de conservació. Obrim mini fil 👇
Havíeu pensat mai que els ponts medievals donen menys feina i costen menys de mantenir que els de Calatrava? Ací un pont romànic de l’Alt Àneu... què fresqueta baixa l’aigua!
Així, doncs, a més de la conquesta d'al-Àndalus per part dels regnes ibèrics tenim l'ocupació anglesa d'Irlanda (cristians no romans), l'expansió alemanya sobre el Bàltic (eslaus pagans), i les Croades dels francs sobre Terra Santa i Bizanci (musulmans i cristians ortodoxos).
Un dels aspectes més cridaners de la gran transformació social i cultural que experimentà la societat europea entre els segles IX i XIII fou el dels noms de persona, com explica Robert Bartlett en el seu cabdal THE MAKING OF EUROPE. CONQUEST, COLONIZATION AND CULTURAL CHANGE.🧵👇
A Mallorca, en 1343, processaren un mallorquí per parlar públicament en provençal... Per què? Perquè era una manera de rebutjar la conquesta de l'illa per per part de Pere el Cerimoniós i d'adherir-se a Jaume III de Mallorca, refugiat en terres provençals. Llengua i política...
Com hui és Sant Miquel aprofitarem per a fer difusió de tres retaules medievals valencians en els quals apareix este "sant". Pareu atenció que fem un fil d'imatges, començant per esta meravella d'autor desconegut, pintada a Itàlia al XV però relacionada amb la pintura valenciana.
Sense l'invent de la Reconquesta no hi havia manera de botar-se al-Àndalus en el relat de la nació espanyola mil·lenària (ja que, que al no ser cristians, els andalusins no serien espanyols), i així es pot lligar el regne dels visigots amb els Reis Catòlics i la unitat d'Espanya.
20 de desembre. Hui és el dia que els aragonesos recorden Joan de Lanuza el Jove, el Justícia Major d'Aragó que en 1591 fou decapitat a Saragossa per ordre del rei Felip II, sense juí, per defendre l'ordenament foral i oposar-se a l'autoritarisme reial encapçalant una rebel·lió.
#huifa
744 anys de la mort de
#jaumeI
que segons ‘diuen’ morí mentre s’incorporava a la
#A7
a l’eixida de
#Alzira
En el punt on l’espitxà s’alçà una creu per recordar-lo.
Per què serà que, amb tants castells que tenim per tota l'antiga Corona d'Aragó, i de diferents mides i tipologies, el castell de Loarre sempre pareix tan espectacular?
El municipi d'Aigüesmortes, a Occitània. En occità es diu Aigasmòrtas, un nom que fa referència al fet d'estar envoltat d'estanys i marjals, és a dir d'aigües estancades. Des d'època romana hi ha també unes importants salines que s'han seguit explotant fins a l'actualitat.
Aprofitant que hui és Segon dia de Nadal i és tradicional menjar arròs al forn amb les sobres del putxero o l'olla de Nadal, hui vos parlarem de la recepta d'arròs en cassola que apareix al "Llibre del coch" de mestre Robert, publicat al segle XVI però seguint receptes medievals.
El municipi d'Aigüesmortes, a Occitània. En occità es diu Aigasmòrtas, un nom que fa referència al fet d'estar envoltat d'estanys i marjals, és a dir d'aigües estancades. Des d'època romana hi ha també unes importants salines que s'han seguit explotant fins a l'actualitat.
En època foral Sant Jordi també era patró del Regne de València, i al Cap i Casal es feia una processó com la del 9 d'octubre. Ja fa temps que es va perdre, però no podem deixar de felicitar els germans aragonesos i catalans per les seues celebracions. Per Sant Chorche, llibres!!
Estem acostumats a vore la muralla andalusina de València en un estat lamentable de conservació. Ara, gràcies a les excavacions arqueològiques, s'ha recuperat bona part de l'altura original i ja pareix una altra cosa, però vos la imagineu tota pintada de blanc com era en origen?
Que l'aragonés està de moda? Doncs allà que va l'harquer
@feresquilache
a fer-li una entrevista a
@esforigador
(Guillermo Tomás Faci) a propòsit del seu cabdal llibre "El aragonés medieval". La podreu llegir en la
@RevLletraferit
#25
: . Interessantíssima!
Nosaltres som partidaris de no emprar el terme perquè porta a confusió, ja que no té sentit dir Reconquesta si el concepte al que es referix no va existir i, a més, representa una marcada línia ideològica que no compartim, però és una opinió com n'hi ha d'altres.
Això ho va estudiar magníficament Martín Ríos Saloma, i ho han explicat molt bé també Francisco García Fitz i Alejandro García Sanjuan en diversos llocs De fet, fa dos anys es van publicar les actes d'un congrés que es va fer al respecte, i els treballs són claríssims.
Estem acostumats a vore el Palau del Real tal com era a principis del segle XIX, quan fou enderrocat, però este aspecte era producte de les remodelacions fetes al llarg dels segles per a modernitzar-lo, d'acord amb les noves modes arquitectòniques i decoratives (1/6).
El castell de Banyeres de Mariola, ahir. Originari de l'última etapa andalusina, i reformat després de la conquesta cristiana, en l'actualitat ocupa el centre del poble.
📸 Foto d'Oscar Navarro. Més fotos semblants al seu fb:
Vicent Ferrer muigué el 5 d'abril de 1419 i fou canonitzat en 1455. Però, com que el seu dia queia moltes vegades en Quaresma o Setmana Santa, dies de recolliment, els valencians demanaren celebrar-lo després de Pasqua, butla concedida en 1594. Per això és una festivitat mòbil!
Per descomptat, quan diem "la historiografia actual" parlem d'historiadors/es en actiu que fan recerca i publiquen articles científics, no d'historiadors morts que publicaven fa 40 anys ni dels senyors/es que fan els llibres de "divulgació" que es venen a la majoria de llibreries
“Per als valencians, l’aragonés hauria de ser alguna cosa més que una simple llengua romànica veïna i germana que està en procés de desaparició, pel paper que ha tingut en la nostra història i en l'evolució de la nostra pròpia llengua".
En l'altre fil dèiem que la Reconquesta no va existir com a procés històric i que és una invenció del segle XIX, perquè no hi ha continuïtat entre el regne dels visigots i la societat feudal que va conquerir al-Àndalus segles després, per tant no estaven recuperant cap territori.
En definitiva, la cosa està ja prou clara hui en dia, i ahí està la bibliografia dels últims 15 anys en la que s'ha anat estudiant això, amb proves i arguments. I qui no estiga d'acord que publique articles científics amb més proves i arguments. La resta són discussions de bar.
Tot i que en l'imaginari col·lectiu se l'associa repetidament amb el drac alat, potser sabreu que Jaume I mai no va dur eixa cimera dalt del casc, ja que va ser el seu rebesnet Pere el Cerimoniós el primer rei d'Aragó a triar eixe animal heràldic. Però tot té una explicació...👇
Les discussions que s'han produït ací després, per tant, és el que es pretenia amb l'article, dins d'un programa de guerra cultural típic que pretén difondre visions històriques nacionalistes que estan desfasades i superades per als historiadors. Només cal vore qui les defensa.🤷♂️
Ahir vam conéixer la trista notícia de la mort dilluns de l'historiador Pierre Guichard. Descanse en pau. Hui el volem homenatjar de la millor manera que es pot fer, divulgant la seua obra i la importància que ha tingut el seu treball per a la nostra història. Obrim un breu fil⤵️
Esta proposta d'evolució de la Casa de la Ciutat de València (l'antic ajuntament), que va fer l'arquitecte Federico Iborra i que ha penjat hui
@vicentbaydal
al seu TW, és una bona manera de començar un fil. Fixeu-vos en els arcs de la planta baixa en les fases del segle XIV.👇
Hui, 2 de febrer, Jaume I hauria fet 814 anys, i estes són les conegudes fotos de la suposada mòmia del rei. No sabem segur si és ell, perquè amb la destrucció de les tombes es van barrejar tots, però sí és un monarca de la Corona d'Aragó dels soterrats a Poblet.
#morboreial
Continuant amb la setmana del 9 d'Octubre, hui parlarem dels vençuts, dels andalusins, i ho farem a través dels tres personatges més coneguts actualment del temps de la conquesta del regne de València: el sàyyid Abu Zayd, l'emir Zayyan ibn Mardanix, i el famós al-Azraq.
Tot i estar restaurades i ser un espai museístic visitable des de 1994, les drassanes de València són, probablement, l'edifici gòtic més desconegut de la ciutat.
Esta clau, ben coneguda, pertany a alguna de les múltiples portes del Palau del Real, l'antic palau reial de València que estava situat als actuals Jardins de Vivers del cap i casal. Es va trobar en l'excavació arqueològica que es va fer en 1986 al carrer General Elío.
En 1271 Jaume I reordenà el pla de colonització del Regne de València, llavors en marxa. Fou quan manà al cavaller Ponç Guillem de Vilafranca (de Conflent) la construcció del castell de Penella, en terme de Cocentaina, per a vigilar la població musulmana de tota la zona.
El cas germànic és molt interessant. Els historiadors nacionalistes del XIX van anomenar a les conquestes Drang Nach Osten, la Marxa a l'Est, igual que ací en deien Reconquesta. També el nazisme va reaprofitar el nom, i no per casualitat la IIGM comença amb la invasió de Polònia.
En el conegut poema "Veles e vents" d'Ausias March, la mar actua com una metàfora de l'amor, però el poeta coneix realment com és la mar perquè de jove ha participat en les guerres d'Alfons el Magnànim per la Mediterrània. El 1420 participa en l'expedició per Còrsega i Sardenya.
Mireu què interessant és este reportatge d'À punt sobre el forn medieval del Forcall (els Ports), que seria, diuen, el forn en funcionament més antic d'Europa.
Però abans de tancar el fil volem afegir una última reflexió: el que hem explicat en este fil no és cap novetat historiogràfica, i ja fa uns quants anys que s'explica als estudiants dels primers cursos del grau d'Història en quasi totes les universitats espanyoles.
Per a qui no ho haja seguit, tot arranca amb un article publicat en un conegut diari de Madrid on s'explica que "la Reconquista sí que existió" perquè ho diu un informe realitzat per una fundació amb una marcada línia ideològica d'extrema dreta.
Els treballs per a recuperar l'esplendor de la muralla islàmica de València 1.000 anys després de la seua construcció continuen. I de pas, s'han trobat més de 30 tombes! Ací ho expliquen 👇